Vam assistir a una doble estrena, primer de Fun Home i de la proposta de Onyric que vol oferir-nos una nova experiència en el teatre musical.
Si fem una petita història de Fun Home, tenim com a base un còmic dibuixat i escrit per Alison Bechdel com adaptació de la seva propia història. De l’èxit va poder saltar a Broadway i ara a Barcelona. A més, és el primer músical de Broadway amb una protagonista lesbiana (preparem-nos que la comunitat LGTBI+ puja amb força als escenaris barcelonins, no us perdeu el següent enllaç).
Els que ens agrada el teatre musical estem de sort. Tenim actualment al teatre Condal una obra per assaborir una i més cops. Aquest músical no el coneixia fins fa poc, setmanes abans vaig començar a escoltar les seves cançons i em vaig anar enamorant de mica en mica.
Tenim un musical atípic, tant per la temàtica com per tenir-ho tot enllestit en un únic acte sense que gruinyoli res. Amb la veu d’Alison, veiem com va passant per diferents èpoques del seu passat com a nena i també com una adolescent per poder anar entenent la seva propia realitat.
Hi ha moments que sense voler t’emociones (el número on Alison i el pare volen descobrir les cartes de la seva vida, i al final el temor és més gran), altres que et diverteixen (el número a l’estil de Jackson Five) i fins i tot plorar (quan el pare decideix que la sortida és el suïcidi)
Parlar del càsting és difícil, han fet un treball minuciós per trobar a tots els personatges amb grans veus. No estem acostumats a veure un espectacle amb nens i en els seus números músicals podem gaudir-ne. Daniel Anglès com a director de l’espectacle i com a progenitor. Les 3 protagonistes amb el mateix personatge (Alison Bechdel), encantadores. Una magnífica Mariona Castillo, que cada vegada que la veig m’enamora (en breu de nou a Les dones de Guido Contini al Teatre de l’Aurora).
A més, podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç