La Companyia Descartable Teatre porta a l’Almeria Teatre “Fusells”, una obra basada en “Els fusells de la senyora Carrar”,escrita per Bertolt Brecht.
Es tracta d’una obra de petit format, d’un sol acte i que dura aproximadament una hora. Tot i que és molt intensa, s’utilitza un llenguatge directe i entenedor.
L’obra “Fusells” està basada en la vida d’una família en plena guerra civil espanyola, una adaptació de Daniel J Meyer, que també dirigeix. Les obres de Brecht sempre intenten portar al públic a reflexionar sobre la condició humana; en aquest cas se’ns planteja el fet d’implicar-se o no en una guerra, ja sigui lluitant en el front o no. Brecht posa en dubte el que està be del que no, o el que és correcta del que no ho és. Decisions difícils, que de vegades s’han prendre, perquè… “hi ha moments a la història en que no es pot ser neutral” . Brecht humanitza les posicions des dels sentiments i no només des de les raons, fent-nos veure i entendre, que a la guerra hi ha dos bàndols.
Els fets succeeixen en una província espanyola, prop del mar i durant la guerra civil espanyola. Casa de gent de mar, una família de tres germans.Teresa (Cristina Arenas) la germana gran que vol protegir els seus germans d’anar a la guerra, en Joan (que se’n parla però no hi és present, la Teresa l’ha enviat a pescar) i en Josep (Quim Àvila) el més petit, que es more de ganes d’anar a combatre. L’arribada d’en Pedro (Jaume Madaula),un cosí de la família, fa que tot el que ha volgut evitar la Teresa es vingui avall. S’ha de prendre decisions. Tots en algun moment hem de prendre decisions i posicionar-nos davant la guerra.
El públic en aquesta ocasió, estem col·locats a banda i banda de la posada en escena, cosa que fa que tothom tingui una visió i sonoritat perfectes. L’escenografia em va agradar molt, és plena de detalls mariners, que ens situa dins d’una casa de pescadors. A un costat, dalt de l’escenari, a un altre nivell, una pantalla projecta el mar blau; en mig del mar, la barca d’en Joan. Una gran ret de pescador fa de paret de la casa, s’obre i es tanca, simulant una finestra.
La meravellosa música d‘Elena Gadel, Manu Guix i Toni Pagès, dona aquell punt de tendresa i sensibilitat a l’espectacle.
El repartiment està format per actors joves, que ho donen tot a escena, unes interpretacions extraordinàries, sobre tot la part dels personatges masculins, en el que m’agradaria destacar a Jaume Madaula en el paper de Pedro( el cosí) que està impressionant , en Jordi Llovet especialment en el paper del mossèn i en Quim Vila en el paper d’en Josep, el germà petit.
La resta de l’equip fa una molt bona feina, menció especial a l’Alba Macfarlane encarregada de l’ espai i vestuari i a la Natalia Ramos per la il.luminació.
Tenim la sort de tenir a casa nostre, un planter de gent jove amb molt de talent i amb un futur molt prometedor. Donem-los suport, s’ho mereixen.
Encara hi sou a temps d’anar-hi.
*** 1/2