Posa-li el micròfon a qui sol estar callat i dona-li espai i confiança per a que parli. No sóc periodista, ni psicòleg, però suposo que aquesta deu ser una de les màximes que t’ensenyen el primer any de carrera. I aquesta festa de vigilants de museu, la Gardien Party que ha convocat el Festival Grec, bé que la segueix.
Mohamed El Khatib és un creador que treballa en la línea del teatre documental i el retrat de la vida quotidiana. En aquesta ocasió aplega a una sala del Museu Nacional d’Art de Catalunya a vuit vigilants de museu d’arreu del món: Rússia, França, Estats Units, Suècia… fins i tot una petita incursió d’un vigilant real del MNAC. Treballadors altament qualificats a qui paguen (sovint una porqueria) per estar sentats i esperar, manar callar, suplicar centenars de vegades al dia que els visitants no toquin les obres. Les situacions són divertides i absurdes per acumulació, i passats els primers 15 minuts d’espectacle, que poden fer-se tediosos pel format, l’obra converteix en un exercici de vouyerisme sensacional en el que els professionals de les sales de museu despullen els seus pensaments durant les llargues jornades laborals. “On és el lavabo?” és la pregunta que més li fan al vigilant que custodia el Mural per a IBM de Joan Miró al nostre museu nacional. Moments que es repeteixen arreu del món, en tots els idiomes i davant de les obres de tots els artistes, que arrosseguen una pregunta més profunda: què és l’art i per a què punyetes serveix?