Una escenografia composta per caixes de cartró i un projector és el que ens rep en l’escenari del musical Generació de Merda. Amb actors i actrius joves i enèrgics que, amb diversos canvis de personatge en alguns casos, interpreten una història plena de situacions típiques d’un estudiant universitari i un jove treballador d’avui dia: volta a viure amb els pares per precarietat, començar una carrera universitària ple de dubtes o un treball a una companyia explotadora; conèixer i enamorar-se de noi o noia, etc.
Però l’obra no es limita a la crítica fàcil de “la culpa és dels altres”. De fet, veiem com els protagonistes es deixen fàcilment despistar d’aconseguir els seus objectius vitals per algun missatge de Whatsapp que (irremeiablement) cal contestar al moment, o per algun vídeo de “gossos fent sons d’humans” o de “gatets” al Youtube.
En definitiva, els musical lovers riuran de valent, potser de les situacions ridícules, encara que més reals del que puguem pensar, que viuen els personatges, o potser perquè es veuen reflectits/reflectides en més d’una o més de dues ocasions.
A destacar l’aspecte musical de la proposta, amb cançons fresques i divertides però seriosament interpretades per uns actors amb bona qualitat vocal; i la varietat de personatges interpretats per tan sols 4 actors que passen de protagonistes, bons i dolents, a secundaris puntuals que amenitzen la història, de vegades de manera bastant surrealista alhora que et mors de riure.