“Generació de merda”, un musical que analitza de cap a peus la vida actual dels joves. Per exemple, a l’obra es diuen frases com “Son els més preparats però no els serveix de res“… Una veritat com un temple, no creieu? Bé, jo crec que l’obra a banda de mostrar un problema real (La crisis ha afectat a la majoria de joves espanyols), pretén posar-nos una mica en situació a tots perquè d’alguna manera prenguem consciència. És allò que diuen que fins que algú de fora no et canta les quaranta, tu no te’n adones realment de la gravetat del assumpte.
Crec que és bastant fàcil identificar-te en algún dels arguments de l’obra, no cal que sigui en el tema de feina, n’hi ha molts més… i més si tens entre 25 i 30 anys (segur que has patit en les teves pròpies carns alguna de les escenes). Jo mateixa puc descriure situacions similars de les que s’expliquen a l’obra… Sóc una noia jove, visc encara a casa els pares, treballo de becària i sóc una víctima més del whatssap… Ho tinc tot! Podríem dir que fàcilment formo part d’aquesta “generació de merda”… però, a banda de veure-ho com un problema, crec que el rerefons de l’obra és reflexionar-hi i trobar-hi solució. Això és el que més m’agrada de l’obra: La seva reflexió! Tots hem de fer una crítica constructiva, siguem joves o no, i tractar el tema de la crisi amb certa positivitat. Per posar-vos en situació.. a l’obra ens diuen el tòpic “La crisi és una oportunitat“. Doncs bé, si et quedes amb el context d’aquesta frase i abandones del teu vocabulari les paraules “no puc fer-ho” o “no me’n surto”, tal i com ho fan ells en cadascuna de les escenes, podràs prendre’t amb humor aquesta obra i tirar endavant.
Per tant, “Generació de merda” ens ensenya a abandonar la frustració i ens fa viure cada situació d’una manera desenfadada i divertida. Opino que és un musical molt ben elaborat i molt original. Sobretot destacar les lletres de les cançons, són molt de l’estil del musical de Pegados (descriuen cada situació amb ingeni i humor). A més a més, els actors/actrius són molt bons (joves, potser una mica inexperts però, al cap i a la fi, bons). Alguns d’ells ja els coneixíem d’altres obres com en Marc Pociello (Qué, el musical) o en David Moreno (Grease, el musical), però d’altres han estat tot un descobriment. Vull destacar per sobre dels altres perquè m’ha sorprès gratament l’actor Roger Torns. He de dir que jo vaig estudiar anys enrrere amb ell i veure’l d’alt de l’escenari queixar-se sobre aquesta “generació de merda” quan jo he viscut els seus anys d’estudiant em fa certa gràcia. Potser no és el millor cantant (es nota que en Marc Pociello, per exemple, té una tècnica vocal més perfecte), però té molta destressa interpretant. Especialment em va fer molt riure una escena que en Roger fa de “jefe” i va elaborant discursos a travès de PowerPoints.