El paral·lelisme entre ficció i realitat a la vida quotidiana sembla força evident, tot i que sovint no som conscients de fins a quin punt es poden arribar a trepitjar. Precisament, aquest és un dels temes principals que planteja Fréderic Sonntag a la seva obra i ho fa a través d’una estructura original i molt efectiva de cara a entretenir i fer reflexionar a l’espectador al mateix temps. A més, “George Kaplan” conté molts altres temes com el funcionament intern dels grups, el poder, el control, la societat antisistema, la democràcia, els mites i les icones o les relacions, per exemple. Així doncs, podem dir que l’estructura d’aquesta obra és metafòricament similar a la d’una ceba, ja que a mesura que anem descobrint les seves parts independents, trobem punts en comú que ens obliguen a enllaçar-les. Al fer-ho, treurem les nostres pròpies conclusions i crearem un nou tema de l’obra, el qual no hi és present de forma directa però es manifesta al reflexionar i enlleçar les diferents parts. D’aquesta forma, ens adonem que les capes que anem descobrint formen part d’un tot ben planificat per Sonntag, les quals no són tan independents entre sí com podien semblar en un principi.
La posada en escena de Toni Casares és molt dinàmica i propera, tot reflectint la comicitat que planteja l’obra i posant a l’espectador a tres bandes, fent-lo d’alguna forma partícep de les diferents reunions mostrades. També cal dir que les interpretacions dels cinc actors estan plenes de matissos que ens ajuden a detectar fàcilment algunes de les qüestions a reflexionar. A més, aquestes reflecteixen un gran treball actoral, tot defenent amb molt d’encert els tres personatges diferents que interpreta cada actor. O vindria a ser el mateix?
Malgrat ser un encert i un dels punts forts l’estructura plantejada per Sonntag, en ocasions, aquesta alenteix l’acció inicial de cada escena, ja que ha de posar les bases de la nova situació tenint present els punts en comú amb la resta. Tot i això, aquest és un punt que no enfosqueix en absolut l’encert d’aquesta obra, que a més guanya punts quan reflexionem sobre ella després d’uns dies, moment en que acabem d’apreciar la complexitat d’allò que hem presenciat i que en un principi podia semblar més simple.
Així doncs, realment hi ha molta diferència entre com es relacionen un grup antisistema, el món de Hollywood i una organització d’espionatge secret? Qui s’amaga al darrera de George Kaplan? Sens dubte, es tracta de molt més que un simple personatge de ficció.