Moltes vegades volem expressar alguna cosa i ja sigui perquè no n’estem segurs o perquè no trobem les paraules adequades, callem. El silenci pot expressar molt més del que ens pensem i a vegades és només la pau del silenci el que volem exterioritzar. Wajdi Moawad és un expert en escriure obres mestres sobre el llenguatge, la importància de la comunicació i l’amor a la família. L’autor libanès ens té acostumats a entendre les seves obres com a drames familiars i complicacions en les relacions personals més enllà del que aparentment poden semblar.
En aquesta ocasió, Mouawad proposa un text amb dues cartes de presentació separades clarament on cada una de les dues protagonistes reivindica les seves necessitats i recorden tots els ponts que han hagut de creuar per arribar a ser on són. Dues dones que es despullen dels seus pensaments i que les seves vides trobaran l’ànima bessona en una habitació d’un hotel que discrimina la llengua francesa; un altre late motiv de Mouawad en la seva batalla particular. “Germanes” és una proposta on els records surten a la llum i les intèrprets, mútuament, són el motor de protesta a la recerca de paraules oblidades en un mar de silencis.
Dues vides simbiòtiques en diferents etapes de la vida que queden amagades en la foscor de claudicar, de saber que el teu esforç és poc reconegut i que la teva llum interior es va apagant a poc a poc. Però que amb la gasolina que s’aporten les dues mantenen viva la lluita. La proposta de Roberto Romei aconsegueix transmetre la fredor dels moments difícils i connecta amb el públic quan l’ocasió ho demana. Una nova oportunitat per demostrar que Mouawad té infinitats d’enfocaments i que les seves obres ben aviat es posaran l’etiqueta de clàssics moderns.