Des que Oriol Broggi va dirigir el seu ja mític muntatge d’Incendis a la Biblioteca de Catalunya, el dramaturg libanès Wajda Mouawad s’ha convertit en un habitual de la cartellera de Barcelona, fins al punt que, gairebé, hem pogut veure totes les seves obres representades. És difícil trobar un autor contemporani que continuï apostant per la tragèdia i ho faci des d’una mirada tan d’avui. També és interessant observar com els seus textos han connectat d’una manera tan intensa amb el públic català. Veient Germanes, un s’adona que la clau pot estar en la forma en la qual l’escriptor ens parla del dolor. Un dolor relacionat amb la pèrdua, la soledat i la família que la societat actual (alienats com ens té) no permet que flueixi, sigui expressat i elaborat. Ambientada en l’habitació d’un hotel de luxe, l’espectacle aconsegueix resultar sofisticat amb pocs mitjans, cosa que té bastant de mèrit. Les actrius protagonistes, Lluïsa Castell i Mónica López, demostren una química esplèndida, destacant també en els seus moments individuals, acompanyant-nos a través d’una història dura però també plena de sentiments i pinzellades de sentit de l’humor. En definitiva, es tracta d’una proposta efectiva i convincent que posa de manifest que a Mouawad no cal representar-lo, necessàriament, amb el to i l’ambientació de les tragèdies gregues de fa vint-i-cinc segles… i funciona tant o, en alguns casos, fins i tot més.
Enllaç copiat!