Més de 24 anys consecutius de permanència al West End londinenc avalen aquest musical de Willy Russell que ara arriba al Teatre del Raval en una versió més minimalista, però conservant part del mateix equip que ens ho va portar ara fa 20 anys. Cantants i actrius com Barbara Dickson, Angels Gonyalons o, fins i tot, la Spice girl Melanie C, entre moltes altres, han donat vida a la senyora Johnstone, paper que ara recau en mans de la cantant del grup “La porta dels somnis”, Virgínia Martínez. Sens dubte, aquest és un gran encert de càsting, ja que l’actriu confereix al personatge la dosi exacta de tendresa i força, tot transmetent la empatia que el personatge requereix, gràcies a la seva gran veu i a la seva interpretació.
La posada en escena que ens presenta Ricard Reguant és minimalista i s’adapta funcionalment a la perfecció a les característiques de la sala. D’aquesta manera, a l’escenografia se li atorga la seva pròpia coreografía, la qual resulta molt visual i efectiva durant tot l’espectacle. A més, gràcies a la seva senzillesa, s’arriben a evidenciar amb aquesta múltiples escenaris i situacions que tenen la capacitat de crear emocions. Així doncs, es tracta d’una aposta més austera a la que estem acostumats amb els grans musicals, però la qual permet gaudir del musical en la seva essència. Sens dubte, Reguant aconsegueix crear moments realment emotius amb una atmosfera captivadora gràcies a unes veus excel·lents molt ben combinades, a una posada en escena acurada i a uns temes musicals molt bons, que en el Teatre del Raval sonen meravelllosament de forma despullada amb l’únic acompanyament del piano. Tot i això, trobo que el text original perd part de la seva màgia en les situacions infantils, les quals no acaben de lligar amb la resta de les escenes presentades a causa del seu tractament, quedant fins i tot una mica ridícules i fora de lloc. Potser el fet que sigui un musical de fa ja trenta anys i que inicialment va ser escrit per a una funció escolar, en una versió molt més reduïda de la que es pot veure de forma comercial sobre els escenaris, hi pot tenir a veure. Sortosament, aquesta és una petita part de l’obra que no impedeix que sortim del teatre amb la sensació d’haver vist un petit gran musical.