Cantaven Cristina y los Stop que “tres cosas hay en la vida: salud, dinero y amor”. En l’art, de l’amor se’n parla molt i de la salut també. Però qui també s’emporta la palma és el magnetisme que exerceixen els quartos, les perres, el “parné”, en aquest món capitalista. Els diners són el ‘leitmotiv’ de Parné, el nou espectacle de la jove cantatriu – manera a l’estil Núria Feliu d’anomenar a la vedette cupletista de tota la vida– Glòria Ribera. La membre de la companyia José y sus hermanas (Explore el jardín de los cárpatos, Armas de construcción masiva, Los bancos regalas sandwicheras y chorizos) puja en solitari a l’escenari per seguir el llegat d’artistes com Raquel Meller, La Bella Dorita, La Maña o Concha Piquer. Artistes que mitjançant la música, l’humor, la ironia o els dobles sentits popularitzaven discursos d’emancipació de la dona, de cures, llibertat sexoafectiva i d’inclusió.
La transgressió és l’ànima del cabaret, i no falta en aquesta divertida i sorprenent proposta impulsada per FiraTàrrega, el Festival TNT Terrassa Noves Tendències, la Fira Mediterrània de Manresa i l’Antic Teatre de Barcelona. Una sardana techno obre aquest Parné que beu de ritmes com la copla, el cuplet, la sarsuela o la música tradicional catalana (perquè lluny del seny burgès, les cançons de pagès com la Filomena també venien carregades d’erotisme). Entre discursos i reflexions sobre diners, feminisme i república, Ribera s’arrenca amb hits sobradament coneguts i censurats en diferents moments de la història com Maldito parné o La bien pagá. Queda lluny de ser un exercici arqueològic o un ‘jukebox’ de grandes éxitos de ayer, de hoy y de siempre, ja que porta la producció i la posada en escena a una estètica molt contemporània. Si la trobéssis al Sónar, no et desentonaria. Glòria Ribera entra de ple a la constelació d’artistes com Rodrigo Cuevas i el seu excelent Trópico de Cobadonga (han de fer una col·laboració, si us plau), o… perquè no… de les últimes produccions de Rosalia i C.Tangana, on el llegat musical més cañí es morreja amb el 2021.
Què en fem dels somnis, de tot allò que desitgem i no tenim? És lícit anhelar diners per sobre de tot?
“Que nadie dude de mi vocación, pero si no gano dinero no me divierto”, resa la gran Concha Piquer en una veu en off. Glòria Ribera copsa a través del teatre de revista aquesta desesperança que envaeix als joves, alguns en forma d’ecoansietat, d’altres d’incertesa absoluta o d’hedonisme capitalista davant el desastre imminent. Quan el futur no promet res i la política no ofereix solucions, mirar enrere és necessari per aprendre com van resoldre situacions adverses totes les qui ens van precedir. Ella ho fa amb la música i la mirada de la vedette: desafiant, valenta, combativa, propositiva. Com a solucions per a un món millor l’artista ens convenç a recuperar “la dictadura de la dona”, una antiga idea de les cupletistes Bella Dorita i Carmen Flores. La propia Ribera seria la candidata, que aconsegueix aixecar les masses amb un fervorós mítin amb el lema “Si la mujer mandase”. No desvetllo el seu programa electoral perquè és impagable.
Voteu a Gloria Ribera. Voteu la dictadura de la vedette. O al menys doneu-li bon parné, perquè el món necessita cupletistes que pentinin la realitat amb tant d’art.
