Joc entre grotesc i tendre

Oriol Pla Solina, pertany a una família d’actors. Fill de Quimet Pla, fundador de Els comediants i de Núria Solina, fundadora del Circ Cric, té tots els ingredients per ser, no només un clown sinó, un actoràs. A Travy vam poder comprovar la gran versatilitat de tota la família. Tot i que en aquest espectacle treballa sol, continua fent referències al clan familiar i hi reconeixem les acrobàcies de teatre de carrer dels Comediants i l’elegància i tendresa del Circ Cric.
Gola ha estat creat i dirigit per Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina. Ell sol omple l’escenari de la sala petita del TNC. L’acompanya Pau Matas amb la seva presència, una escolta amistosa, una guitarra i un xiulet afinat. La dramatúrgia és d’ells dos i és un conjunt de números enllaçats en els que ell n’és el protagonista principal.
Aconsegueix mantenir l’atenció jugant amb els ritmes. Al començament és lent, després va agafant velocitat, va creixent en bogeria i amb l’entusiasme del públic per iniciar el lent descens cap a un final nostàlgic com l’acordió del Tortell Poltrona.
No ho pot evitar. Ho porta a l’ADN. Sílvia Delagneau li ha dissenyat un vestit de pallasso modern: pantalons amples, mitges vermelles i jaqueta amb lluentons. El vestuari de Pau Matas és molt cridaner i vistós. A l’escenografia, la Delagneau hi ha posat un carro que recorda els que utilitzaven els antics circs ambulants i ha afegit una màquina expenedora de refrescos i capricis diversos que utilitza Oriol Pla dramatúrgicament per explicar l’avidesa de menjar o de posseir. La conversa amb un interlocutor no presencial per poder aconseguir alguna cosa per menjar és deliciosa i va canviant de to utilitzant jocs de paraules i un text molt ocurrent. El monòleg amb diferents llengües és indescriptible i és una altra demostració de la seva intel·ligència i capacitat.
Aquesta agilitat mental i intel·lectual junt amb el seu virtuosisme corporal, li serveixen per mantenir l’atenció d’un públic absolutament entregat.
La composició musical, l’espai sonor i la música en directe és de Pau Matas Nogué i juntament amb la Il·luminació d’Ana Rovira fan un tot indissoluble d’un espectacle difícil d’oblidar.