Què pot haver-hi dins del cap de Goyo Jiménez? Quins misteris alberga? Quin noves teories s’hi couen? Perquè una cosa és certa: el que pugui arribar a imaginar i verbalitzar aquest home és digne de ser escoltat.
Goyo Jiménez desborda talent, perspicàcia i savoir faire pels quatre costats. I en Evoluzión, el seu particular soliloqui sobre l’evolució de la humanitat, ho deixa ben clar. L’obra compta amb un guió enginyós i uns tempos meticulosament pautats, que permeten a l’espectador digerir-la sense pressa però sense pausa, gaudir d’ella a petits xarrups, com si es tractés del millor dels vins. Amb un humor descarat, tal vegada irreverent però sempre efectiu, l’humorista connecta a la perfecció amb un públic àvid de riures, acudits àcids i animalades com les que només Goyo podria escenificar.
Després de veure-la, segueixo preguntant-me que significarà la “z” en el títol de l’obra. Alguna idea sobre aquest tema? Sóc tota oïdes.