Goyo Jiménez és aquell fill que sempre arriba a casa de l’escola amb Matrícula d’Honor i un dia veus amb sorpresa que en una assignatura té NOMÉS un Excel·lent. Aquesta assignatura dic jo que probablement seria Matemàtiques, perquè l’Anglès el domina (ha de ser per haver viscut tantes aventures surrealistes a l’Amèrica de què tant ha parlat), de Filosofia va sobrat (els seus espectacles sempre tenen un punt de reflexió enmig de tota la marabunta de rialles que provoca) i l’Educació Física la porta molt millor del que es podria esperar (això no té res a veure amb el seu talent, però olé per com li queden els pantalons estrets a aquest senyor).
El cas és que el teu fill arriba de casa ia Matemàtiques ha tret NOMÉS un Excel·lent. Tu saps que és el millor estudiant de la seva classe, que és aplicat i treballador, que té desimboltura de sobres i que, no ens enganyem, tots els seus companys matarien per tenir un Excel·lent en Matemàtiques. Però és clar, és que el teu fill sempre treu Matrícula d’Honor A TOT! Què li deu haver passat?
Doncs així em vaig sentir jo després de veure la Misery Class. He vist tots els seus espectacles i sempre ha estat una riallada contínua que m’ha deixat cruiximents l’endemà. En aquesta ocasió vaig gaudir moltíssim, vaig riure abundantment i no vaig poder evitar tenir un somriure tatuat a la cara durant tota l’hora i quaranta que dura el xou. Però era un Excel·lent, i el meu Goyo sempre ha estat de Matrícula d’Honor. Val a dir que era l’estrena. Un text nou, amb una temàtica diferent de la que sol presentar i amb la que ja ens té més que conquerits. Un treball amb el públic constant, molt més del que l’he vist mai (recordo amb nostàlgia els dies gloriosos on el protagonista era l’artista, digeu-me boja) i tot això en una aposta a tot o res. Perquè els còmics corrents normalment proven els seus textos en blocs als micròfons oberts i d’aquí van polint els acudits per tenir millors resultats. No sé com ho fa aquest home. El mateix ajunta els seus amics al saló de casa seva i els va presentant acudits per veure com els reben (Si estàs llegint això, Goyo, si us plau, convida’m al proper focus group, que fa molt de temps que vull ser la teva amiga). Però us asseguro que mai he tingut la sort de trobar-m’ho provant text en cap dels llocs de comèdia on vaig, que són molts. Com tempteja ell si els acudits li entraran, si la nova temàtica funcionarà, si la seva aposta li sortirà bé?
El que us vull dir amb tot això és que és molt injust ser Goyo Jiménez. Perquè ens té acostumats a un nivell d’excel·lència per sobre de la mitjana i, per poc que tingui un dia dolent, sempre se’t queda aquest sabor de boca que esperaves la Matrícula d’Honor i no l’Excel·lent. Dit això, recomano AMPLIAMENT anar a veure Misery Class i Goyo Jiménez, faci el que faci. Perquè, encara que pugi a un escenari per llegir-te el BOE, borratxo i amb xancletes i mitjons, és garantia que no li podràs treure els ulls de sobre a aquest excel·lent còmic.
I dit això… Gregori, fill meu, si estàs llegint aquesta crítica… la mare està molt orgullosa de la teva Excel·lent. I posa’t una rebequita, que està refrescant.
Vist el 04/02/2024 al Teatro Capitol Gran Via (Madrid)
