Goyo és una àcida comèdia que parteix d’un disparador excèntric, absurd i original per a retratar les arestes i mancances d’una família aparentment normal. La metamorfosi del fill de la família en armadillo ens remet a ficcions tan clàssiques com La Metamorfosi de Kafka, encara que Goyo prengui direcció cap a la comèdia.
Com el mateix Alberto Ramos assegura, el motor d’aquesta comèdia és la infelicitat d’una família. La metamorfosi del fill i les diferents posicions que adopta cada personatge sobre aquest tema trauran a relluir les diferències i conflictes enquistats del passat, activarà la comèdia i conduirà als personatges a una divertida i tendra catarsi familiar.
Pot ser que la meravellosa premissa inicial no estigui del tot explotada a nivell còmic, ja que el contrast de postures entre els pares que tenen la situació més que assumida i la germana que s’acaba d’assabentar podria anar més lluny. No obstant això, funciona molt bé com a marc temàtic o argumental, reflexionant sobre l’evolució de les persones al llarg del temps i les friccions que això genera en les nostres relacions. En definitiva, Goyo és una absurda, tendra i àcida comèdia que val la pena visitar per a riure i pensar sobre el canvi i l’acceptació dels altres.