Grease és un musical que sempre ens fa venir un somriure als llavis. Quan pensem en ell ho fem també en la pel·lícula de Travolta, una icona i un referent estilístic (tant pel que fa a la música com a la imatge) que va marcar a la generació de finals dels setanta i principi dels vuitanta. Ara bé, el musical es va estrenar l’any 1971 i el que pretenia era fer un petit homenatge a la música de la segona meitat dels cinquanta, quan començava a emergir amb força el rock and roll i tot els ritmes que en van derivar. El resultat el coneixem tots, ¿per què qui no ha escoltat alguna vegades tres o quatre de les cançons més famoses del musical?
Muntar un espectacle com aquest requereix un repartiment nombrós i un espai escènic atractiu i colorit. En aquest sentit, crec que Som Produce ha aconseguit un embolcall quasi perfecte: el disseny escenogràfic de Ricardo Sánchez Cuenca i el vestuari d’Ana Llena compleixen les expectatives i demostren que entenen molt bé el producte que tenen entre mans. També destaca la il·luminació i les coreografies, basades en les de la pel·lícula però amb un cert toc personal, tal com es pot veure en l’escena de la festa… possiblement una de les més reeixides de tota la funció. A tot això, afegir la música en directe, un aspecte que podria semblar imprescindible però que no sempre ho és.
Allà on potser Grease s’encalla una mica més és en la part interpretativa. Crec que el conjunt funciona com a tal, apostant per el to de paròdia que l’obra necessita però que potser no tots els actors i actrius ofereixen de la mateixa manera. El repartiment està format per intèrprets en general molt joves, entre els que destaquen Quique Niza (el seu Danny Zuko desperta simpatia des del primer moment), una molt entonada Isabel Pera en l’agraït paper de Rizzo i Carlos Solano com a mestre de cerimònies de tot el muntatge. Tots junts, canten, ballen i ens ofereixen un espectacle que no arriba a l’excel·lència però que farà passar una bona estona. I és que qui es pot resistir a Summer nights, Greased Lightning o You’re the One That I Want?