Transportat als anys 50 i a la meva adolescència

El primer que he de dir, és que he gaudir de valent amb aquesta versió de Grease, el musical. Acabo de veure aquest musical i m’ha encantat!Els seus protagonistes brillen amb veus espectaculars, i tot això acompanyat per una música en directe que et fa vibrar. Tot i que les lletres de les cançons estaven traduïdes, no han perdut ni una mica de la seva màgia.El musical Grease no és una còpia fidel de la pel·lícula, així que podem oblidar-nos de veure una simple rèplica. Tot i així, l’essència dels personatges, les històries i les trames es manté intacta, oferint una experiència fresca i vibrant que conserva tota la màgia i el carisma que han convertit aquesta història en un clàssic atemporal.El mateix que em va passar amb Fama, el musical, m’ha tornat a succeir amb Grease. Aquesta producció m’ha transportat directament a una època passada, als anys 50, on transcorre l’acció de la història. Els pentinats, la moda, la música i l’ambient d’aquella dècada estan recreats amb tanta autenticitat que és fàcil sentir-se immers en aquella època. És una invitació a viatjar en el temps i viure la joventut rebel, les rivalitats entre grups i les primeres històries d’amor com si hi fóssim presents.A més, Grease m’ha portat records de la meva pròpia adolescència, quan vaig veure la pel·lícula per primer cop. Revifar aquestes cançons que formen part de la banda sonora de tantes vides i tornar a connectar amb els personatges que ja considerem amics és una experiència emocionant. El musical aconsegueix el mateix que va fer el film: enamorar-nos amb la seva energia, nostàlgia i aquell esperit que, tot i el pas del temps, segueix sent tan contagiós com sempre. Pots veure la resta de la meva opinió a l’enllaç