“Això és el final”, deia Sandy. “Clar que no, és només el principi”, li contestava Danny Zuko. I quanta raó tenia!
Crec que seria difícil trobar a algú en el món, amb una bàsica noció de cine i musicals que no conegui Grease i tot el que va suposar per a una generació que va començar a portar caçadores de T-Birds o de les Pink Ladies, que es pentinaven a l’estil de John Travolta o Olivia Newton-John. Allò que molta gent no sap, però, és que abans de la pel·lícula del 1978, set anys abans, s’havia estrenat el musical a Broadway que donaria pas a aquesta famosa obra del setè art.
Jim Jacobs i Warren Casey van ser els creadors de la història d’uns joves als Estats Units dels anys 50 que mentre vivien els seus darrers dies a l’institut, entre arreglar cotxes i assistir a balls de final de curs, intentaven ser ells mateixos i gestionaven, com podien, les seves relacions amoroses.
En el 50è aniversari d’aquest gran musical, arriba la darrera versió de SOM Produce al teatre amb tot l’esperit que es pugui esperar d’una gran producció. Escenografies impossibles i impressionants que conformen un set increïble per donar cabuda a les vivències d’aquests joves. Tota la part estètica és un somni fet realitat, els decorats, el vestuari, la perruqueria, els elements de context signats per Carmen Márquez, Ricardo Sánchez Cuerda i Ana Llena són tot el que necessita aquest musical.
I en aquest marc impressionant, un repartiment ple de vida i energia que omple l’escenari. Cal destacar especialment a Isabel Pera (Rizzo), Marc Ribalta (Kenckie) i Carlos Solano (Vince Fontaine) que trepitgen l’escenari amb una presència magnífica i viuen els seus personatges fins a les darrers conseqüències, connectant amb un públic entregat a les cançons i la música.
Els números musicals i les coreografies de Toni Espinosa són una part imprescindible de qualsevol producció d’aquestes característiques i val a dir que en aquesta ocasió son mereixedores de tots els aplaudiments de la platea. Una de les escenes més memorables és la del ball de l’institut, que fa gaudir d’allò més al públic.
Tot i que amb alguns alts i baixos, i alguns aspectes millorables, és un musical agraït de veure, que fa passar una molt bona estona i que, sense poder-ho evitar, farà que la banda sonora quedi al cap de les espectadores durant dies i dies. Només per això, ja val la pena.