Quan dues vides es troben i volen compartir les seves experiències junts, sempre miren de viure al màxim intensament i mirar més enllà del dia actual fent projeccions de futur. Però què passa si ningú assegura el futur del planeta? De què serveix cuidar una persona, si no cuidem la vida del nostre planeta? Amb aquestes premisses, Lola i José Luís, Greta i Friday respectivament, comencen un joc d’estira i arronsa sobre les relacions amoroses.
A base d’acrobàcies, mirades, equilibris i moments de clowns, Greta i Friday es van coneixent a poc a poc i van començant a construir una relació que es basarà en l’amor pur, en estimar-se i estimar. L’amor pur només es troba en els petits detalls entre Greta i Friday, en un diminut espai configurat per un gronxador, una corda, una barra d’equilibris i una anella gegant. Els dos intèrprets són unes màquines de poesia, ja sigui amb les mirades entre ells dos, els ulls penetrants amb el públic i les reflexions personals que enllacen amb diàlegs profunds. Friday i Greta volen transmetre un missatge de precaució al públic, un missatge que ens obri els ulls sobre el futur del nostre planeta, i no hi ha millor manera de fer-ho que involucrant a l’espectador, fer-lo partícip de la causa.
Un recital de poesia a diferents dimensions amb metàfores a cada pas, a cada mirada i a cada paraula que pretén fer-nos veure la necessitat d’implicar-nos en el medi ambient del nostre planeta, ja no ell, sinó per nosaltres, per poder demostrar que l’amor serveix per remoure consciències i créixer a nivell personal, però a més, per salvar el lloc que ens ha donat la vida.