Dissabte vam poder veure la segona proposta del díptic Greta & Friday, que segons va comentar el director artístic del teatre Escenari Joan Brossa, Marc Chornet (podeu veure aquí l’entrada de la roda de premsa), es va plantejar amb dues finalitats, d’una banda trobar en els dos autors “l’herència de Brossa” capaços de crear estètiques arriscades, i per l’altra, abordar des de la teatralitat el fenomen activista dels joves en un moviment global i compromès com és el Fridays for future liderat per la jove Greta Thunberg.
El passat dia 24 de gener vam veure la primera de les propostes “Amor pur” obra escrita per Albert Mestres basada en dos personatges que es coneixen i s’enamoren durant la seva adolescència.
Ara ens retrobem aquests dos personatges, ja adults, en la proposta “AMOR MOR” escrita i dirigida per la Queralt Riera i interpretada per Annabel Castan i Òscar Muñoz.
Entre els dos relats han transcorregut quaranta anys, la parella viu en el seu pis de Barcelona i es planyen pel “pes” que suporten, el pes de la vida, el pes dels anys transcorreguts, el pes de la infelicitat, el pes del desencís, el pes de la rutina, el pes d’un mateix, el pes dels altres, el pes de l’altra.
Una malaltia i una mort anunciada els fa prendre la decisió de deixar-ho tot i refugiar-se en el bosc. Deixaran el seu pis de Barcelona sense tancar-ne la porta, per no tornar.
Una proposta dura que ens parla de la por al futur i per fer-ho ens parla també del passat, de les expectatives que havien dipositat en el seu amor, un amor que ha mort sense ni que tan sols se n’adonessin. Un amor que continuen sentint l’un per l’altre però d’una manera decadent, mes com una necessitat de l’altre per continuar vivint, un amor sense il·lusió, sense esperança, sense vida. Un amor sense amor.
Com és el futur que han heretat? Què n’han fet, dels seus ideals?
Amb aquesta segona proposta, l’espai despullat de la Sala Palau i Fabre s’ha omplert de desesperança, dues persones que afronten la mort del seu amor i la mort física recordant tot allò que han pensat i pel que han viscut i lluitat. Intenten desesperadament trobar el camí per renéixer i acabaran reconeixent que no els hi ha servit per res aquesta pretesa escapada de la rutina, decidint tornar al seu pis de Barcelona.
Magnífiques les interpretacions de l’Annabel Castan i l’Òscar Muñoz als que hem sentit molt propers i amb una posada en escena molt activa i plena de sensibilitat i matisos.
Un text molt punyent de la Queralt Riera,
Per poder veure la ressenya original, només heu de clicar en aquest ENLLAÇ