Malgrat que érem coneixedors que es tractava d’una proposta de Circ, creiem erròniament que potser era molt més innovadora en les seves formes i no ha estat així; hem vist en aquest espectacle un circ massa tradicional amb números d’equilibri, salts, tombarelles, acrobàcia, malabars … cap novetat a excepció de l’espectacular escenografia a base de “Guadues”, un gènere de plantes de canyes de bambú gegants, conegudes també com a “bambú americà”.
Malauradament no té res a veure amb l’espectacle PALS que el mateix Leandro Mendoza ens va portar la temporada passada al Grec i que va tenir força èxit; en aquest cas no es tractava d’aquella companyia argentina “Buenos Aires Polo Circo”, sinó una companyia equatoriana de Guayaquil, la del Teatro Sánchez Aguilar.
Malgrat que el que hem vist té la seva dificultat, els números de circ ens han semblat força antiquats en les seves formes, pel que estem acostumats a veure.
L’escenografia com ja he comentat, és molt espectacular, amb un bosc de canyes de bambú al fons i una estructura feta a base de “Guadues”, simulant una cabanya d’uns pobladors de la regió. També té quelcom de dramatúrgia i descriu sense paraules, la vida d’uns camperols equatorians al seu poblat en mig de la natura i com l’arribada d’uns forasters saltimbanquis, fa que els dos grups de persones s’intercanviïn entre ells, els seus costums i habilitats…. uns els ensenyen a fer acrobàcies i els altres a fer construccions amb les canyes de bambú.
Si desitgeu veure la crònica sencera, només cal que cliqueu AQUÍ