A aquesta crisi econòmica que patim des de fa set o vuit anys ja només li faltava un musical, i ara tenim l’honor de dir que ha estat un musical en català i amb tota l’empenta que aporta un grup d’actors i cantants amb un talent més que reconegut. Podríem dir, per tant, que el càsting és bo, la partitura molt encertada i encomanadissa, i les històries àgils i ben encreuades. Però, dit tot això, què és el que falla? Per què no estem davant d’un musical triomfador, que emocioni des del primer minut? Se’m fa difícil donar amb els possibles entrebancs, però després de pensar-hi molt crec que és l’enfoc del llibret -possiblement ja prové del llibre en el que es basa- i la manera que té de pintar una crisi, que tot i ser devastadora en alguns casos, no acabo d’encaixar amb els personatges presentats. Em crec més els falsos testimonis que van puntejant l’argument a base de divertits vídeos, que no pas la noia que viu d’aprofitar-se d’amics amb diners o l’ex-model que roba bicicletes a Holanda per revendre-les a Barcelona… Em sobren, a més, el to apocalíptic d’algunes cançons i una moralina prescindible que apareix cap el final. Són petits detalls que, malgrat tot, no arriben a entelar el rigorós i sincer treball de tot l’equip.
Enllaç copiat!