Un musical de producció pròpia, bones veus i música en viu. Per què no acaba de funcionar?
En primer lloc, l’argument. Em sap greu dir-ho però és com veure un capítol (divertit però allargassat) d’una sèrie televisiva. Fa la sensació que allò que tenim damunt l’escenari ja ho hem vist d’altres vegades. En segon lloc, l’escenografia. Més pobra que guapa. Converteix la crítica (si és que n’hi ha) en una mena d’autoparòdia que no ajuda gens a desenvolupar un tema que, “a priori”, sembla interessant. Per últim, les cançons. No vull dir que estiguin mal interpretades ni que no tinguin nivell. Però crec que li falta un parell de temes que destaquin per sobre de la resta.
Dit tot això, crec que és molt important arriscar-se a fer musicals que no siguin franquícies. Que parlin amb veu pròpia. Que tractin temes tan candents com el de “Barcelona posa’t guapa” i les seves misèries amagades sota l’estora (encara que possiblement el format no sigui el més adequat per fer-ho). Si hi hagués més gent disposada a fer obres com aquesta el nivell general pujaria.
La tria d’actors és molt encertada. Malgrat que no hi hagi massa complicació coreogràfica, tenen unes veus excel·lents que juntament amb la música en directe fa que puguis passar per alt alguns dels problemes i gaudir d’aquesta peça. És una obra que potser no aporta res de nou però que hauries d’anar-hi si t’agrada el gènere i estàs cansat de veure sempre el mateix.