Calma…calma és el que et va envaint els primers minuts de l’espectacle, per tornar-te a portar a l’estrès, conduir-te de nou a la pau, per tornar-te a remuntar fins a un ritme frenètic. Un únic personatge ens porta a transitar per aquets estats. Una sola presència per a tot un gran escenari que, en la seva petitesa ho avarca tot. Encara que val a dir que no està sol en l’espectacle: prompte percebem la presencia d’un equip que l’acompanya en aquesta aventura, amb una coordinació precisa i exemplar.
Trobem aquesta mescla entre poesia i deliri. Anem d’allò absurd i extravagant a allò més senzill i delicat, amb l’estil que caracteritza els seus espectacles. A nivell de recursos trobem cos, evidentment, trobem titelles i treball amb objectes, així com algunes notes musicals en directe. I com a públic ens fa sentir presents i part de l’espectacle, amb una participació molt mesurada i agradable que ens porta a ser un mar de mans i veus vibrant en la mateixa freqüència. Una freqüència on es respira la calma. I és en aquesta freqüència on s’instal.la la confiança. L’atmosfera idònia que porta a compartir amb desconeguts i desconegudes aquest moment de proximitat. Un medi en el que deuríem habitar sempre, on hi ha més abraçades i més postes de sol.
Regaleu-vos un parèntesis així de tanta qualitat a molts nivells.