Guillem Estadella és un jove en pura eclosió, amb una bona quantitat de fronts oberts, tant en ràdio (Fricandó Matiner), en podcast (La conquesta) i ara també als escenaris.
Estoy madurando és un show un tant immadur, com ja ens adverteix el propi monologuista abans de començar. Pero aquesta immaduresa és, sota el meu punt de vista, un dels seus punts forts en lloc d’una feblesa. Guillem Estadella salta a l’escenari com un jove de 22 anys immadur, amb poca experiència a l’stand up, però amb moltes ganes i una energia contagiosa. Té, per tant, els ingredients necessaris per fer riure a un públic que es deixi sorprendre i conquerir per un noi amb ganes d’aconseguir-ho.
Perquè a Estoy madurando, tard o d’hora, tothom acaba per riure. Ja sigui pels gags còmics que inclouen a l’àvia del còmic, per les bromes relacionades amb l’amistat o per la interacció i improvització amb el públic. Guillem Estadella porta un show immadur, una mica simple, però gràcies a la seva energia, a la seva passió, aconsegueix que el públic acabi per passar una molt bona estona.
En síntesi, cal considerar que és un noi jove que tot just acaba de començar un recorregut que pot tenir molt d’èxit. Guillem Estadella, a Estoy madurando, demostra les seves ganes i el seu potencial per fer riure al públic. Cantar, ballar, improvitzar… utilitza tots els recursos possibles per aconseguir el seu objectiu: fer riure el públic. Així, a Estoy madurando, es presenta com un jove immadur, però ell mateix ho defensa. És dolent ser immadur? No té temps per fer-ho encara? Un monòleg basat en tots aquells aspectes que ens allunyen de la monotonia i la suposada seriositat que envolta la maduresa: una defensa de l’humor immadur, d’aquella infantesa que mai ha d’abandonar-nos. Estoy madurando és molt recomanable per la seva sencillesa i pel carisma del jove Guillem Estadella, que es deixa la pell a l’escenari per fer un show respectable amb uns recursos modestos.