Hàbitat: lloc o espai on viu una comunitat de manera còmoda i resistible.
Aquest és el primer espectacle que es pot veure dins el cicle Desperta-Lab. A partir de textos base d’un grup de joves actors, neix “Hàbitat (Doble penetració) de Roger Torns, un muntatge on tota l’acció transcorre dins un espai escènic tancat i aïllat al públic, però visible als ulls de tots els que hi som presents. Es tracta de un seguit d’històries de persones anònimes, que es troben exposades a tothom, i connectades entre elles mitjançant les xarxes socials. Un hàbitat en el que en un principi era un lloc al qui hi pertanyia una generació relativament jove , però que de mica en mica hem anat formant part la resta de la societat, indistintament de la nostra edat i estatus social.
Si tens una botiga online, una web corporativa o un blog, una de les millors coses que pots fer és estar present i actiu a xarxes socials. Messenger, Instagram, Facebook, Twiter, whatsApp, LinkedIn, Wallapop,… són actualment la nostra manera de comunicar-nos i relacionar-nos; uns per solitud, altres per reconeixement, per comprar o per vendre,… Són l’aparador on ens mostrem (real o no)…, però el que sí es cert, que d’una manera o altre, tots acabem formant part d’aquest joc irracional . O en formes part o et quedes fora. Curiosament els que no evolucionen amb les noves tecnologies i formes de comunicació, són els que al final queden aïllats de la resta.
El problema esdevé quan un oblida que tot és virtual i que en realitat les amistats en molts casos no són reals. A mi m’ha passat. Estic dins un grup virtual “tancat” sobre hàbits alimentaris en els que actualment som més de 16.000 membres ( membres, no amics.Cal tenir-ho present).No conec a ningú, ni ells em coneixen a mi. L’altre dia, i de manera privada, hi va haver una persona demanant-me ajuda. El cas era complicat. Quin mal trago!!! Realment aquella persona creia que jo la podia ajudar.
Tinc 50 anys, tinc Facebok, Instagram i twiter, i haig de reconèixer que estic pendent si tinc un me gusta o no. Em moc per internet. Pertanyo a diferents grups virtuals. Compro i ven per Wallapop. Penjo diàriament fotos a l’Instagram (personal i laboral). Em comunico per whatsApp. El pitjor de tot és, que de vegades no m’he n’adono que estic fent el que he recriminat un munt de vegades als meus fills: estar pendent del mòbil, fins hi tot a taula.
Aquesta proposta m’ha servit per reflexionar i arribar a la següent conclusió: Tot i que necessitem de les xarxes socials per tal de no quedar fora del sistema, no deixeu de banda les relacions personals, cuideu les amistats reals i el tracte directe amb les persones. No ens convertim en ésser solitaris amb milers d’amics virtuals.
***/****