És el cap de setmana d’aniversari del Teatre de l’Aurora. Ja són 25 anys de teatre i ens ha regalat (només pels amics del teatre) una obra per llapar-se els dits.
Si, possiblement pensem que és una nova revisió del Hamlet que s’ha vist moltes vegades. I aquest és el primer error de tots. És una revisió, però que ens explica el mateix Hamlet. Agafa la seva obra i ens va fent una repassada de les diferents escenes de l’obra. Però només el primer acte.
Ens fa veure Hamlet amb uns ulls diferents. Ens detalla que passa exactament, i pels profans d’aquesta obra veuen que implica les rèpliques de cada personatge. El motiu d’aquestes, i que significa en l’obra i també en les futures obres que veiem. Ens fa veure una forma diferent de gaudir del teatre. L’Enric omple l’escenari. Amb molt poca escenografia, un lloc de llums que controla ell mateix i una mica de fum ens deixa entrar en el seu món. Hi ha moments màgics que sembla mentida que no tingui un treball tècnic al darrera i amb tan poc pugui crear moments magnífics. Enric fa el que sembla impossible, que puguem riure amb aquest text. I molt és degut al seu saber fer, com hem vist anteriorment, com en la direcció que s’ha fet d’aquest monòleg. No ens recita el text i poc més. L’estripa, ens l’explica i ens fa que vulguem seguir en la següent escena, el següent acte fins al final de l’obra. Et quedes amb ganes de més. Podeu veure la resta de la meva opinió al següent ennlaç