Podríem conjecturar una hipòtesi per saber si l’obra de teatre que hem vist ens ha agradat o no: si hi voldríem tornar una segona vegada. A “Hamlet 0.1” hi voldria tornar una segona i una tercera si pogués. I segur que cada cop pensaria el mateix que vaig pensar just quan va acabar: quina gran funció!
Dit això, comencem. Els apassionats de l’obra de William Shakespeare (en som milers, oi?) ens dirigim sempre als teatres on es representa una obra de l’autor anglès del qual encara avui se sap ben poca cosa. A casa nostra, les representacions de “Hamlet” han marcat fites històriques, i de ben segur que molts recordeu l’actor Julio Manrique fent el paper del príncep danès (amb direcció d’Oriol Broggi) o l’obra que va representar la companyia La Perla, també dirigida per Oriol Broggi, al cinema Aribau per celebrar els 60 anys del cinema. Totes, inoblidables.
Ara bé, amb “Hamlet 0.1” ens encarem amb una obra molt diferent. Per començar, és un monòleg, un únic actor (Enric Cambray), per continuar hi ha components que en cap altra representació de “Hamlet” hem vist: comentari interpretatiu de les frases del text amb humor, molt d’humor, i també comparació amb altres obres literàries i cinematogràfiques. Dit d’una altra manera, “Hamlet 0.1” és la conversa d’un actor sobre la primera escena de l’obra.
Hi ha tones d’erudició en cada una de les seves paraules, però estan dites amb tanta claredat, que tot plegat sembla fins i tot improvisat. Però no, no hi ha res improvisat. Estem davant d’una obra brillant com mai no haurem vist, i que ens farà entendre per sempre més la primera escena (ho torno a remarcar) de l’obra de teatre escrita per l’escriptor anglès.
Per tot això, només puc desitjar tenir més “Hamlet 0.” a les nostres vides. I el desig té doble significat: més parts (és clar que estem amb la primera, oi, Belbel?) i més bon teatre!