Hi ha maneres i maneres de representar “Hamlet”, però la proposta de Pau Carrió atrapa fins a límits inesperats. Shakespeare ja pot estar content amb les representacions dels seus textos que s’estan fent actualment a Barcelona. Amb una escenografia força senzilla i acompanyats d’escàs atrezzo, Pol López i la resta flueixen sobre l’escenari. Crec que mai no havia vist ningú gaudint tant fent teatre com Pol López en moments d’extrema bogeria, qui sap si provocada o natural, amb una banda sonora lluny de l’època del clàssic. Quasi 3 hores amb entreacte que es van fer cinc minuts, potser per la interacció esporàdica dels actors amb el públic, o potser per la capacitat de representar un personatge clàssic sent conegut com a actor d’humor. Felicitats a la companyia i felicitats a tots aquells que tingueu a les vostres mans una entrada…la resta és silenci!
Enllaç copiat!