Aquesta proposta és un caramel escènic per tres raons. D’una banda, tenim a Hamlet de Shakespeare, possiblement una de les obres més representades de la història, una espècie de bíblia atemporal de la dramatúrgia. D’altra banda, tenim a La Perla 29, una de les companyies més reconegudes del panorama teatral a Barcelona, reconeixement més que merescut com sabreu si heu passat per algun dels seus muntatges a la Biblioteca de Catalunya. Però aquest muntatge afegeix un tercer ingredient a l’equació convertint-lo en una cita indispensable per als amants del teatre textual a Barcelona; el diàleg entre el llenguatge teatral i el cinematogràfic.
Un dels principals atractius d’aquesta obra és precisament el fet d’haver instal·lat un escenari teatral efímer enfront de la pantalla cinematogràfica de major projecció a Catalunya; el cinema Aribau. A més, amb l’objectiu de mantenir la proximitat amb el públic, tan característica dels muntatges de la Perla, una graderia delimita l’espai teatral i estableix un escenari a tres bandes, una cosa a la qual la companyia ja ens té acostumats.
La posada en escena és sòbria al més pur estil de Peter Brook, amb l’artefacte al descobert. Les interpretacions són totes excel·lents, especialment la de Guillem Balart, un Hamlet incansable que omple la sala d’emoció durant les tres hores de representació. En definitiva, un muntatge que compta amb tots els ingredients per a ser gaudit.
No obstant això, la promesa d’un espai immersiu en el qual teatre i cinema dialoguen pot decebre als espectadors que es van acostar a la recerca d’una comunió entre tots dos llenguatges. Imatges fixes en forma de decorat, diverses referències cinematogràfiques projectades i algun enregistrament en directe és tot el que la pantalla ofereix. La proposta audiovisual es queda curta tant a nivell tècnic com narratiu i transmet la sensació que han descuidat el que semblava un dels elements més atractius d’aquest muntatge.