Hamlet, una altra vegada? Doncs sí i quina sort. La temporada passada la companyia valenciana Bambalina Teatre Practicable ens va acostar una Celestina, que a mi, apassionat del llibre, em va semblar potser la més humana (passional i visceral) que he vist … amb 2 actors i titelles. Ara, aposta igualment valent o temerària, aquest Hamlet, com la seva solitud interior acompanyada d’espectres, amb un sol intèrpret i 10 títelles.
Malgrat conèixer, sigui a través del text o de les incomptables adaptacions (de Laurence Olivier a El rey león, de Kenneth Branagh a la proposta de l’any passat al Lliure…) a aquest príncep ¿trastornat? per la mort / assassinat del seu pare a la podrida Dinamarca, aquest Hamlet de Bambalina ens sorprèn. El mèrit és que aquesta sorpresa no es basa “només” en el llenguatge escènic escollit, sinó en la veritat i sentiments que hi trobem (la vívida venjança, obsessió, ambició…) i per preservar la riquesa i complexitat, dificultat fins i tot, del text original. No seria possible sense el treball de direcció i el gran treball de l’actor Jorge Valle, no només titellaire; interpreta i sap fondre’s i separar-se de la titella, lliurar-li l’ànima sense tapar a cadascun dels personatges. i és fàcil oblidar que només hi ha un actor en escena.
El menys millor; potser cinc minuts menys…
El millor :oblides que només hi ha un actor a escena.
En resum: una adaptació fidel, original i respectuosa, que conserva l’essencial de l’obra i toca les emocions humanes de el text, més que altres propostes amb “només persones”.