Ahir era nit d’estrena a la Sala Versus Glòries, i malgrat el “diluvi” que va caure a casa nostra, vam fer cap, juntament amb una trentena mes de persones, per gaudir d’aquest HAMLET de la companyia Bambalina Teatre Practicable.
Bambalina Teatre s’autodefineix com una companyia en una contínua recerca de la identitat del titella. Fundada el 1981 a la Vall d’Albaida (València) amb el nom original de Bambalina Titelles. En el seu repertori figuren propostes com Quixot, Cyrano de Bergerac, El geperut de Notre Dame o La Celestina; aquest últim es va representar en aquesta mateixa sala la temporada passada i malauradament no la vam poder encabir a la nostra agenda.
Ara, sortosament han decidit presentar una versió del clàssic HAMLET de William Shakespeare (el primer Shakespeare que representen), adaptada i dirigida per Jaume Policarpo, un dels fundadors de la companyia, i interpretada per Jorge Valle.
Tot un repte per manipular fins a catorze titelles, que representen els personatges, per un sol intèrpret.
Un desig d’endinsar-se en el cor d’un príncep eternament tenallat per la traïció.
El tema de la tragèdia de Shakespeare és prou conegut: el príncep Hamlet està commogut per la sobtada mort del seu pare i presencia l’aparició del seu espectre que li demana venjança pel seu assassinat. L’oncle de Hamlet és el culpable. I s’ha casat amb la seva mare ….
En paraules del seu director, el propòsit principal del muntatge és proporcionar al públic l’oportunitat de penetrar en les entranyes d’aquesta obra prodigiosa des de la vivència i el sentiment, depassant així la perspectiva més distanciada i intel·lectual que emana de la lectura de l’obra.
Tot queda en mans de l’únic intèrpret de la proposta, un jove Jorge Valle, de només vint-i-sis anys, en “estat de gràcia” que ens ha deixat bocabadats. La seva capacitat interpretativa queda fora de dubtes i la simbiosi que fa amb tots i cadascun dels personatges de la tragèdia és senzillament extraordinària. Una veritable simbiosi entre actor i titella.
L’actor utilitza els titelles per deixar clar a l’espectador quin personatge interpreta, però és ell el personatge, la veu, amb les expressions facials, el moviment, la gestualitat, …. resumint: un autèntic “contorsionista” de la interpretació. I és que de fet tenim el seriós dubte d’afirmar que es tracta de “teatre de titelles”, perquè no és del tot cert … més aviat diríem que es …. Teatre “amb” titelles.
Una posada en escena dinàmica en una barreja de teatre gestual i teatre de text, una potent escenografia de Jaume Policarpo, amb una estructura rodona mòbil d’on es pengen els ninots. Escenografia i titelles que han estat construïts per Miguel Àngel Camacho i vestides per Arianne Algarra. Magnífica la música i la il·luminació de Mingo Albir.
Una proposta absolutament IMPERDIBLE, que es podrà veure a la Versus Glòries únicament fins al 15 de desembre.
No us la perdeu …. x 10 !!!
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ