Pol López és Hamlet, un Hamlet que ens parla directament als ulls, que no parla amb ell mateix o amb Déu, que ens explica el seu profund dolor davant de la mort del seu pare, que coneix qui l’ha matat però que no sap com desemmascara-ho, que ens transmet la seva alegria i ens fa participar quan confirma la identitat de l’assassí, un Hamlet a la fi proper i humà, molt humà. El gran antiheroi shakespearià arriba convertit en un heroi de la mà de Pau Carrió.
Entrem a la sala i trobem una gran capsa grisa, buida, plena de portes. Dos graons per accedir des de la platea, plens d’espelmes i flors que són retirades just al punt de començar la representació. Una escenografia molt senzilla, gairebé sense elements que ens puguin distreure.
Acompanyen a Hamlet uns excel·lents Eduard Farelo en el paper de Claudi, l’oncle germà del rei assassinat; Xicu Masó en el doble paper de Poloni, conseller del rei i d’enterramorts (molt reeixida per cert l’escena de l’enterrament d’Ofèlia); Rosa Renom en el paper de Gertrudis, la mare de Hamlet; Maria Rodríguez, una dolça, innocent i enamorada Ofèlia; Marc Rius en el doble paper de Laertes, germà d’Ofèlia i Guildernstern amic d’infantesa de Hamlet i “contractat” pels reis per fer tornar el seny a Hamlet.
Han estat quasi tres hores que ens han passat volant, absolutament pendents del que passava a l’escenari amb un Hamlet que hem sentit proper i que ens ha fet vibrar i aplaudir amb ganes. Senzillament BRUTAL!
Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gPV