La tragèdia de Hamlet, Príncep de Dinamarca, o senzillament Hamlet, es sens dubte, una de les obres més famoses de William Shakespeare. I la frase : “Ser o no ser, aquest és el dilema”, probablement sigui la cita mes coneguda de tots els temps, la gran qüestió de la vida i la mort.
El més increïble de tot és que una obra que va ser escrita entre el 1600 i el 1601, segueixi essen del tot actual. Se’ns parla d’amor, de justícia, d’engany, de venjança, de la traïció i de la lluita pel poder.El personatge de Hamlet és tot un repte per a qualsevol actor; es necessita una gran capacitat de memòria de text, d’interpretació corporal i facial. Deixeu-me dir-vos que la interpretació d’en Raimon Molins, és una de les millors de Hamlet que he vist dalt d’un escenari; brutal, increïble, espectacular, … La expressió de la seva cara, el moviment del personatge dalt de l’escenari, la seva dicció del tot mesurada, els seus canvis de rol… Brutal !!! Una interpretació que sens dubte recordaré. També m’agradaria destacar a l’actriu Clara de Ramon, que amb el seu paper d’Ofèlia va fer una interpretació del tot creïble i que em va agradar moltíssim.
La posada en escena em va agradar molt; el públic asseguts a dues bandes d’un entarimat situat al mig de la sala, mòbil i multifuncional, unes copes de vi i la utilització d’una càmera com si es tractés d’un diari personal. L’únic inconvenient és que no hi hagi una petita pausa de deu minuts, ja que dues hores i mitja de funció seguides ens van resultar una mica pesades; a més a més tenint en compte que l’obra va començar a les nou de la nit.