Clàssics psicodèlics

Hamlet i Segismundo són els dos grans personatges del teatre barroc, i fins i tot podríem afirmar sense equivocar-nos gaire que són dos dels grans personatges teatrals de tots els temps. Les seves personalitats i el seu objectiu principal són més similars del que semblen, ja que en ambdós casos hi ha un esperit vitalista, una curiositat malaltissa per l’existència humana i un gran interès per arribar a l’essència de les coses, especialment de la llibertat. En aquesta obra de la Companyia Ensemble hi ha diverses capes de realitat, on es barregen suposats diàlegs entre els dos personatges amb les vivències de tres amics en època actual… I pel mig, fragments de tots coneguts i petits monòlegs que ens transporten a algunes de les grans pàgines del teatre universal. Si a això hi afegim drogues i sexe ja tindrem aquest còctel explosiu que interpreten Pol Forment, Alberto Trejo i Núria Llausí. Una barreja important i certament inconnexa que no acaba de quallar, sobretot per la incomprensió que provoca la història i pel forçat encaix dels textos clàssics en una trama que hagués pogut volar per si sola… sense necessitat de referents ni d’excuses literàries. Tot i així, s’agraeix que les companyies joves explorin, investiguin i s’atreveixin a perdre el respecte als grans clàssics, malgrat les equivocacions o els desencerts…