“La nit d’Helver” és una obra del polonès Ingmar Villqist, dirigida pel bosnià Dino Mustafic que es va estrenar a Sarajevo al febrer de 2004 i que arriba a Barcelona de la mà de Kamerni Teatar 55.
Aquesta companyia té en el seu haver una història dura i al mateix temps apassionant, ja que va mantenir la seva missió de “resistència cultural a l’agressió i la barbàrie” mentre Sarajevo era una ciutat assetjada per la guerra. Entre 1992 i 1995, sota les bombes i de vegades només amb la llum de les espelmes, van dur a terme fins vint estrenes d’un repertori sense subscripcions polítiques, nacionals o religioses.
Es tracta d’un drama antimilitarista que es podria situar en qualsevol època o ciutat en temps de guerra, que ens parla d’amor i comprensió, mostrant-nos la part més terrible del ésser humà en moments límit davant dels conflictes; quan la por, el terror i la desesperació esgoten les possibilitats de fugida i impera el valor de l’amor davant de la destrucció .
L’obra transcorre en una ciutat assetjada per la guerra, ambientada en un moviment feixista. Com a espai escènic una humil habitació on viuen la Karla i en Helver (un noi adoptat, amb una discapacitat mental i que té fascinació pel moviment nazi).
Les interpretacions estan molt ben treballades. Tots dos actors estan magnífics i del tot creïbles, l’Ermin Bravo en el seu paper d’Helver ha estat brutal; una interpretació realment brillant. L’actriu Mirjana Karanovic fa un treball excel·lent, viu molt intensament el seu personatge i acaba la funció amb un desgasts físic i emocional tremendo.
L’obra és molt i molt dura i d’una càrrega emocional brutal.
M’he emocionat moltíssim, pell de gallina i algunes llàgrimes.
Penso que és un dels imprescindibles que no us hauríeu de perdre.