Fugir per recuperar la vida

Herència abandonada

Herència abandonada
18/01/2020

Un espectacle que la Sala Beckett ha aixoplugat dins del paraigua del cicle “Memento mori. Recordem-nos de morir”, i que ens van presentar dimarts passat en roda de premsa. Es tracta d’HERÈNCIA ABANDONADA, escrit i dirigit per Lara Díez Quintanilla, un text que ens parla de les herències materials i emocionals. Aquesta és la setena producció de la companyia La Volcànica, creada per la Lara Díez en 2014 amb la finalitat de fer produccions pròpies.

HERÈNCIA ABANDONADA va néixer el 2014 com una peça curta escrita pel Cafè Bar de la Beckett. Tres anys més tard, la peça va ser recuperada i revisada al Festival Mikro Akadèmia. Finalment, l’autora va convertir-la en una obra de teatre que es va poder veure en 2018 a l’Àtic 22 del Tantarantana, guanyant el Premi Crítica Serra d’Or 2018.

L’acció té lloc en el despatx provisional d’en Felip (Ramon Bonvehí), advocat de la família, que acaben d’enterrar el pare. Espera als quatre germans per fer els tràmits associats a l’herència. Però només es presenta l’Àngela (Francesca Vadell).

L’escenografia de Carles Royo ens presenta un espai caòtic i asfixiant on tots els documents del Felip estan en capses, en un estat provisional, en un racó d’un edifici malalt.

Felip i Àngela, sols en aquest despatx, esperen els germans, i inicien una conversa a moments surrealista, on ella li acaba confessant que vol trencar amb tot, que vol recuperar la seva vida i que per fer-ho ha de fugir, i vol fer-ho amb ell. Creu que cal deixar enrere les herències, les materials i les emocionals. Tots dos es precipiten a una sèrie de confessions impulsades per la solitud en què viuen. Una conversa on es barregen temes com la família, els records d’infantesa, la pèrdua, els desitjos amagats, les frustracions, les mancances afectives, la por al canvi …..

En Felip és advocat per herència i l’Àngela se sent hereva de l’obligació de fer-se càrrec de la mare malalta. Viuen la vida que suposadament han de viure i on cal silenciar els desitjos personals. Han de donar continuïtat al que han heretat sense qüestionar-ho, tot complint les expectatives familiars.

Una proposta agosarada i captivadora, on el text i la direcció de la Lara Díez, i les magnífiques interpretacions de Francesca Vadell i Ramon Bonvehí ens han convençut de tal forma, que ens han fet sentir la buidor i la solitud de les seves vides. Notem el pes de les herències, les d’ells i les nostres.

Ens atrapa un desassossec creixent que s’alleugera amb alguns moments d’humor, en un text absolutament dramàtic.

Molt bona proposta, totalment recomanable, que es podrà veure a la sala de Dalt de la Beckett fins al dia 2 de febrer.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

← Tornar a Herència abandonada

Enllaç copiat!