Si algú s’ha preguntat en alguna ocasió què volia dir la “I” del col·lectiu LGTBI, en aquesta obra hi trobarà moltes respostes. Potser no totes, però és que la Intersexualitat no és una noció senzilla d’entendre a la primera. I no ho és perquè durant molts segles la societat ha intentat tapar-ho, estigmatitzar-ho i fins i tot modificar-ho a favor de les convencions de gènere. Aquest espectacle creat per Laura Vila Kremer, Raquel Loscos i Víctor Ramírez Tur vol denunciar en primera persona les pràctiques que s’han dut a terme amb persones intersexuals, explicant molt bé què vol dir el terme i també narrant experiències no massa llunyanes –ni en el temps ni en l’espai- que ens deixen ben perplexos.
L’obra utilitza el testimoni directe, algunes pràctiques del teatre documental i també un to de paròdia que s’utilitza especialment al principi (la presentació de l’hermafrodita, el concurs televisiu, el programa de testimonis, etc.) El conjunt resulta força coherent i permet conèixer de més a prop aquesta realitat. Entenem també la voluntat d’aquestes persones de visibilitzar el tema, normalitzar-lo i aconseguir que no es faci res sense consultar la voluntat dels interessats o interessades. Potser hi ha algunes qüestions que queden un pèl confoses i d’altres que s’expliquen molt per sobre (les experiències dels homes intersexuals bé mereixerien un espectacle a part) però està clar que un surt del teatre sent conscient d’una realitat que desconeixia o bé n’havia sentit a parlar de forma molt superficial.
Tot l’espectacle descansa sobre les espatlles de Laura Vila Kremer, que explica la seva pròpia experiència i que ens condueix per tota la narració fins arribar a un final que vol ser una autèntica declaració de principis. Tal com diu el títol de la peça, s’acosta la rebel·lió del desig. I és que és molt probable que d’aquí a poc temps la gran reivindicació del col·lectiu LGTBI sigui, precisament, per la intersexualitat.