Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig funciona com una proposta de teatre documental capaç de visibilitzar una realitat, no sols desconeguda, sinó completament absent en la història del teatre: la realitat de les persones intersex. Aquesta obra escrita i dirigida a quatre mans per Raquel Loscos i Víctor Ramírez funciona com un engranatge sòlid i atractiu gràcies a dos dels seus atractius principals. D’una banda, s’intenta fugir d’un format documental que travessi de manera homogènia tota l’obra, per a apostar, en canvi, per una mescla de gèneres que van des del freak show humorístic a l’atmosfèrica instal·lació artística. Per l’altre, l’oportunitat de comptar amb una actriu intersex en escena, la brillant Laura Vila Kremer, capaç de fer-nos deixar anar incòmodes riallades, de remoure’ns la panxa i, finalment, de seduir-nos.
Després de recórrer festivals com la Fira de Tàrrega o El Grec i fer gira per diferents teatres de Catalunya, Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig segueix invocant en escena altres veus i experiències i ens fa prendre consciència de la importància i de la força del teatre per a representar realitats amb les quals convivim i de les quals no sabem absolutament res. No obstant això, l’obra és capaç de transcendir la pedagogia sobre les vivències intersex per a moure al públic a partir de temàtiques que ens travessen a tots: l’autoestima corporal, les violències mèdiques, la flexibilitat del desig… La proposta estètica és també d’alt impacte: els impecables i hipnòtics audiovisuals de Carme Gomila reforçats per la il·luminació de Marieta Rojo, per la banda sonora original d’Aurora Bauzà i per la modular escenografia d’Oriol Corral.
Tant de bo els teatres públics poguessin invertir en projectes com els de la companyia Que no salga de aquí, i contribuir al fet que les hermafrodites continuïn cavalcant amb més força.