Els mites es carreguen de veritats i mentides amb el pas del temps, amb versions de la realitat. A cada transmissió de la llegenda es van afegint detalls o desvirtuant aquells més repetits, tot fent que la transformació de les paraules converteixi en un moment un fet definit en tan sols un xiuxiueig d’allò que va ser.
En aquesta obra, a manera de teatre documental, s’exposa un suposat mite que al llarg de les dècades històriques s’ha anat modelant segons la societat i les seves moralitats. Es parla de la intersexualitat en primera persona amb una voluntat clara de visualització i treure els estigmes.
L’espectacle provoca un despertar absolut davant d’una realitat de la qual no se’n sap gairebé res, que es silencia i s’intenta amagar. L’exposició de la història de Laura Vila, autora del text conjuntament amb Raquel Loscos i Víctor Ramírez, és el punt de partida d’una mostra de testimonis personals, amb vivències diferents, que ajuden a l’espectadora a crear-se una imatge àmplia i diversa.
Amb un muntatge que interpel·la al públic des del principi qüestionant aspectes que sobresurten d’allò denominat com a políticament correcte, la introducció de l’obra és un cop d’atenció a l’espectadora. L’enganxa i la manté alerta per tot el que vindrà. A poc a poc, i gràcies a una estructura amena i sincera, es va endinsant en una narrativa potent.
Didàctica i reveladora, aquesta obra deixa amb ganes de saber més, d’informar-se i conèixer més enllà dels 60 minuts que dura.