Ara que el Teatre Nacional de Catalunya sembla haver obert una mica les portes a noves veus, estem assistint a un fenomen interessant: el d’artistes dialogant (des de dins) amb la mateixa institució. Aquest és el cas d’Heroïnes o res, la nova obra escrita i dirigida per Ivan Morales (amb col·laboració de David Climent). La proposta ha optat, com dèiem, per integrar dins la història el que suposa per a un grup divers d’intèrprets, joves i contestataris, el fet d’actuar al TNC. D’aquesta manera, l’espectacle reflexiona sobre les pors, els conflictes i la culpabilitat de classe que comporta trepitjar un escenari com aquest. El recurs és intel·ligent i sembla exorcitzar alguns dels fantasmes de Morales, a estones, però, amb un cert excés de suficiència. Així és com la peça abraça l’espai al mateix temps que el desafia, entre l’alliçonament i la defensa del dret de tothom de sentir-se aplaudit i reconegut alguna vegada. La posada en escena fuig de grandiloqüències i juga a un minimalisme més propi de sales alternatives, cosa que fa que, per moments, no s’ompli l’emplaçament de manera satisfactòria. Per sort, tenim uns actors i actrius amb una energia engrescadora i contagiosa que defensa el muntatge fins a les últimes conseqüències. Entre ells, especialment, destaquen la tendresa de Bruno Bergonzini i un audaç Pau Escobar que es guanya gran part del protagonisme gràcies al seu carisma i la seva entrega.
Enllaç copiat!