Una proposta de la companyia resident del Tantarantana, EL EJE i del col·lectiu EMERGÈNcies. Es tracta de HEY, HERMANA!, una reescriptura del mite d’Helena de Troia i Clitemnestra des d’una perspectiva contemporània i de gènere.
EL EJE és una companyia fundada el 2013 per l’Eric Balbàs, la Maria Hernández, la Mar Pawlowsky i el Marc Ribera, que treballa amb textos de nova creació de dramaturgs catalans contemporanis i amb adaptacions pròpies de textos internacionals.
HEY, HERMANA ! és la història de dues dones que sempre ha estat explicada des del punt de vista dels homes i que ha mantingut amagat en el temps el fet que les dues dones són germanes. I el que han buscat amb aquesta peça és que siguin elles dues qui expliquin la seva pròpia història. Portada a l’actualitat, la història d’aquestes dues dones hi ha traspassat la barrera del temps.
Escrit per Vicky Salvuccii i dirigit a quatre mans per Eric Balbàs i Beatriz Boneti està interpretat per María Hernández en el paper d’Helena de Troia, Anna Elias com a Clitemnestra i la mateixa Beatriz Boneti que interpreta a Deus Ex Machina. La música que acompanya en molts moments la proposta és de Violeta Tello Grau.
Entre violacions, guerres i assassinats, Helena i Clitemnestra han arribat a la nostra realitat a través dels mites i les ficcions de les que han format part. Hey, Hermana! és una condensació i adaptació dels mites d’aquests personatges demonitzats per la cultura occidental: les putes d’occident.
La proposta fa dialogar els dos mites amb casos actuals, com els de la manada amb les violacions en grup, incloent-hi postulats del moviment feminista. Un muntatge que planteja els paral·lelismes que es produeixen de forma constant en diferents moments de la història.
Aquesta proposta ens permet comprovar que la humanitat ha canviat ben poc, únicament els noms dels personatges grecs ens recorden que parlem d’ells, donat que el que ens expliquen està passant avui i ara … les festes after hours en el Partinon, la beguda i les drogues, les violacions, els embarassos no desitjats, les rivalitats, les guerres injustificades, ……
Una posada en escena magnífica, amb unes interpretacions d’una gran frescor i força que encomanen la seva empenta als espectadors.
Molt curiós el paper de Beatriz Bonet, que en començar i quasi al final intervé com a codirectora i explica el perquè d’aquesta codirecció que ha intentat reconduir la visió únicament masculina de la direcció. En el seu paper de Deu Ex Machina, para l’acció i alerta a les dues dones que les coses es poden fer d’una altra manera, que un altre final és possible.
Pots arribar a connectar o no amb el tema de fons, la dels personatgess mitològics, … però és evident que és gairebé impossible no connectar amb la seva translació que es fa en aquest espectacle, a la societat actual.
L’espai escènic, la il·luminació i el vestuari són de Sergi Cerdan i la coreografia de Karen Mora.
En resum, una obra energètica i diferent que es podrà veure a l’Àtic 22 fins al 26 de gener.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ