Hi haurà un setembre per tothom del dramaturg gironí Frank Bayer, autor de les obres Brindis (2018), Ferides (2020) i Kalumba (2022), que vam poder veure al Teatre Gaudí, és la quarta producció de la companyia La Gàrgola produccions teatrals.
Aquest text es va presentar per primera vegada al XIII torneig de dramatúrgia del Temporada Alta 2023 interpretat per Jordi Andújar i Maria Ribera, on es va enfrontar amb Un rellotge a la finestra de Lali Álvarez Garriga, finalment escollit com a text guanyador pel públic assistent al combat, interpretat per Clara de Ramon i Júlia Bonjoch.
Hi haurà un setembre per tothom és un text dramàtic amb punts de comèdia, dirigit per Laura Porta i Ricard Martí , interpretat per Núria Florensa i Xavi Mercadé.
Es tracta d’una història marcada pel dol, el relat d’una parella trencada. Un matrimoni separat des de fa cinc anys han quedat a la sala d’espera d’un psiquiatre per tractar un problema que afecta el seu fill Jan. El retrobament no és fàcil. Retrets, records, enyorances.
Com es pot superar la mort d’un fill?
Què podem fer davant un fet que supera tots els límits humans?
Què hem de fer quan un dels dos necessita parlar-ne i l’altre no?
A través de flashbacks els espectadors anirem coneixent la seva història des del seu començament, quan es van conèixer, fins al moment actual.
A vegades no n’hi ha prou amb estimar-se molt per superar la pèrdua d’un fill. Són moltes les parelles que es separen davant aquest fet tant dolorós, que fins i tot no té nom. Perquè així com anomenem vidus, als que perden la parella, orfes, als que perden els pares… Com anomenem als pares que perden un fill?
La mort d’un ser estimat sempre és difícil, així que no em puc, ni vull imaginar el que deu ser perdre un fill. Penso que deu ser una de les experiències més doloroses que pot tenir una persona.
És cert que hem de respectar el fet que cada persona reaccioni diferent, faci el seu dol i necessiti el seu temps. No hi ha una manera més correcta que una altra de portar-ho. Cada persona viu el dol a la seva manera.
El dol no és fàcil. I no podem fer que sigui fàcil. Els dols no es curen, no es tracten perquè no són cap malaltia. Els dols s’acompanyen estimant, fent-se costat. Deixant espai.
És una situació per a la qual no estem preparats, i per això resulta tan difícil de parlar-ne.
Aquesta és la grandesa d’aquesta obra, posar llum a unes vivències sovint invisibilitzades.
***/****