Ahir divendres, a l’Espai Lliure vam poder gaudir d’aquesta obra de Yesim Özsov, actriu, directora i dramaturga turca fundadora i directora artística del Galata Perform d’Istanbul. Traduïda i adaptada per Carles Batlle està dirigida per Joan Arqué Solà.
Sis actors interpreten dotze personatges, en un seguit d’històries creuades. Sense relació aparent, vells i joves, conservadors i progressistes, laics i creients, aquests personatges encarnen les contradiccions d’una ciutat on es troben Orient i Occident, dues concepcions de vida pràcticament oposades. Una ciutat que fa de frontissa entre continents i cultures.
Partint del meddahlik, una forma tradicional d’art dramàtic turc interpretat per un actor que explica històries, i barrejant les formes fragmentades de la dramatúrgia contemporània, els actes de l’obra han estat conceptualitzats com a partitures musicals. La unió i la interrupció de les històries es fonamenta en el ritme aksak que prové de la música clàssica otomana. Aquest és un ritme trencat, a contrapeu, però que malgrat tot, conté una simetria interior que marca tota l’estructura de l’obra.
Tot i que en el primer moment ja ens indiquen quins són els personatges de l’obra i qui els interpreta, la relació entre ells es va aclarint cap al final de l’obra. La història evoluciona a partir de cadascun dels monòlegs i va connectant els personatges entre ells. Ens parlen d’ells mateixos, del lloc on viuen i el que això comporta.
Un retrat de la ciutat d’Istanbul en l’actualitat a partir de la gent que hi viu. Una altra visió d’una ciutat molt turística que atrapa justament per la diversitat de cultures que coexisteixen a ambdues ribes del Bòsfor.
L’espai sonor va a càrrec del Grup de Música Nuu, donant un aire personal i electrònic a la música de l’espectacle, tant la de caràcter tradicional com la de caràcter més contemporani.
Unes bones interpretacions encapçalades per la Mercè Arànega i en Jordi Martínez, sense desmerèixer en absolut la resta del repetiment format per Carles Gilabert, Magda Puig, Francesc Ferrer i Elena Fortuny.
Una proposta molt recomanable.
Si voleu veure la valoració original, només heu de clicar AQUÍ