Dues persones a la recerca desesperada de l’amor

Hivern: Jon Fosse

Hivern: Jon Fosse
23/09/2017

Proposta escènica que ens parla de dos personatges que des de la més absoluta soledat intenten establir una relació que els ajudi a no restar sols.

Ramon Bonvehí, és l’home, un home casat i amb un fill que es troba en una ciutat per motius de feina. Està allotjat en un hotel i, s’encamina a fer una visita quan, Bàrbara Roig, la dona, se li apropa. Ell té una vida organitzada i convencional, ella té una vida que la manté enllaçada a un home darrere l’altra. Després d’aquesta trobada les seves vides canviaran.

Els dos personatges, uns desconeguts, inicien una conversa feta de frases curtes, inacabades, on els silencis formen part de l’acció i on és més important el que no es diu. Finalment acaben junts a l’habitació de l’hotel, ell oblida la feina, la dona, el fill.

Els dos actors han estat magníficament convincents en la complicada tasca de donar vida a dues persones que lluiten desesperadament per no sentir-se sols sense dir-ho, generant una necessitat l’un per l’altra i la necessitat de sortir de la rutina en què han convertit les seves vides. Sortir d’un passat que els arrossega.

Una escenografia que ens presenta un terra cobert de neu, transmetent la sensació d’un ambient inhòspit i fred com es mostren les animes dels dos protagonistes. Aquest terra “parla” quan ells guarden silenci i els manté “atrapats” en una vida que no volen.

Poser no es tracta pas d’un tipus de teatre que arribi a tothom, però a nosaltres ens ha agradat força per la sensació de desassossec i fredor en el que viuen la parella protagonista, i sense gaires paraules, molts silencis, moviments i mirades, … ens ha fet arribar clarament el que l’autor pretenia transmetre.

Per veure el nostre apunt original, només heu de clicar AQUÍ

← Tornar a Hivern: Jon Fosse

Enllaç copiat!