La tasca de l’actor és convertir en realitat allò que el dramaturg només ha descrit amb paraules. Però quan el dramaturg és Sartre i el que descriu, els suplicis de l’infern, calen actors amb una dosi extra d’entrega, compromís i generositat. Per sort, tot això es troba al repartiment d’Huis clos a la Sala Atrium, un d’aquells muntatges punyents, colpidors i francament intensos que no s’obliden fàcilment.
Una cita indefugible amb la vessant més fosca de l’ànima humana.
No us la perdeu.