Han passat més de quinze anys, però encara conservo dins del meu cap les imatges de la magistral interpretació de la Carulla a “La reina de la bellesa de Leenane”. En aquell moment, jo encara era un adolescent i em faltava moltíssim per aprendre de les arts escèniques (i haig de dir que quan més aprenc, més conscient sóc de que menys en sé), pero la gran Carulla em va captivar amb la seva poderosa actuació i vaig tenir el privilegi d’assistir a una classe magistral de teatre, que d’alguna forma o un altre em marcaria. Ara, aquella Dama del teatre català s’acomiada dels escenaris i la meva presència a la platea era obligatòria, ja sigui per gaudir per últim cop d’ella com per donar-li les gràcies per tot el que m’ha ofert.
Aquesta “Iaia!” és una comèdia amb tocs dramàtics àgil i entretinguda. Potser peca de previsible, però se li perdona per les seves bones intencions i pels bons sentiments que transmet, els quals aconsegueixen que l’espectador passi una bona estona a la seva butaca. Per la seva banda, les interpretacions són destacables i els actors carreguen amb el pes de l’obra d’una forma eficient. Com era d’esperar, la Carulla borda el seu personatge i el seu net a la vida real li fa una replica de la qual es pot sentir ben orgullosa, sense menystenir l’irritant personatge que interpreta la Vicky Luengo, reflex d’una edat en que no sap què es vol ni cap a on anar, malgrat tenir molts coneixements, però en els que manquen una falta d’experiència que proporciona el pas del temps. Així doncs, ens trobem amb un espectacle sense grans pretensions que convencerà i farà passar una estona agradable al públic majoritari, servint alhora per acomiadar-se escènicament d’aquesta Dama del teatre. Gràcies senyora Carulla!