El viatge emocional de 3 germanes

IF (L’últim desig)

IF (L’últim desig)
02/02/2018

Vero Cendoya (Barcelona, 1976) s’ha inspirat en un text de la periodista i escriptora Natza Farré per construir el seu últim espectacle de teatre-dansa, IF (L’ÚLTIM DESIG) que dimecres vam poder veure a la Sala Atrium.

Tres germanes amb personalitats i vivències molt diferents tornen al càmping on havien passat molts dies de la seva infantesa, per complir l’últim desig de la seva mare que volia ser enterrada allà. L’espectacle està inspirat en l’estètica i continguts del món oníric del pintor Mark Ryden i té referències al cinema de Wess Anderson.

Un viatge emocional de les tres germanes que recorden el passat que van compartir, quins eren els seus desitjos i quines són les seves realitats. Amb el cos i la paraula ens endinsen en la complexitat dels seus sentiments, al servei d’una dramatúrgia centrada en el tema dels desitjos.

Gloria Sirvent interpreta la germana gran; és alcohòlica i ludòpata i no ha arribat on ella volia; no tenia cap relació afectiva amb la seva mare.

Vero Cendoya interpreta la germana mitjana, voldria ser una escriptora reconeguda i creu que no se la valora prou.

Alba Florejachs és la germana petita; ha treballat de tot, però no s’ha acabat d’enganxar a res; obsessionada amb el tema de la mort, està perdudament enamorada d’un home, que l’acaba de deixar.

L’escenari convertit en un decadent càmping intemporal gràcies als escenògrafs Sebastià Brosa i Sergi Corbera, una parcel·la amb una atrotinada tenda on se succeeixen les escenes i monòlegs que presenten a cadascuna d’elles i la relació que mantenen.

Les tres germanes interactuen amb el públic i tenim en tot moment la convicció d’estar compartint amb elles el que han viscut, el que han patit i el que esperen encara de la vida, un cop han pres consciència que la mort pot esdevenir en qualsevol moment.

Una comèdia negra, satírica i pessimista però que al final, deixa oberta la porta a l’esperança d’arribar a aconseguir els somnis.

Una posada en escena on la dansa és una part molt important de la proposta, perquè tots els moviments coreogràfics de les tres germanes també són dansa, malgrat que potser passen més desapercebuts pel públic, que està més pendent de l’evolució de la història que les germanes ens intenten transmetre.

Una proposta interessant i diferent del que estem acostumats, que creiem s’ha de veure.

La nostra valoració és de 7 sobre 10

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

← Tornar a IF (L’últim desig)

Enllaç copiat!