Elegant i sofisticada com un telèfon intel·ligent, iMe és una divertida comèdia que exagera l’addicció de la nostra societat a Internet, les xarxes socials i les noves tecnologies fins a extrems tan hilarants com terrorífics. Escrita i dirigida per Roc Esquius, l’obra planteja un món on les persones ja no es miren mai a la cara, ni es toquen, ni tan sols es parlen directament. Aquesta premissa crítica resulta molt suggerent i un mirall força tenebrós on, com malalts que estimen la seva condició, no podem deixar de mirar-nos. En aquest sentit, el muntatge és molt encertat i troba el to just entre la paròdia i l’anàlisi sociològica. A més, la dramatúrgia de la història està plena de trucs, girs inesperats i alguna sorpresa interessant. Tot plegat, doncs, manté l’interès per les trames i el destí d’uns protagonistes que acabaran vivint tota una aventura livestream. També són molt originals les picades d’ullet al gènere post-apocalíptic (essencialment cinematogràfic), posant de manifest de forma irrisòria la nostra dependència envers una constant connexió a la xarxa. Malauradament, algunes de les seves argúcies argumentals són un pèl forçades i entren en contradicció amb la lògica d’alguns personatges, dels seus objectius i el seu comportament. En qualsevol cas, el treball dels actors és bo: simpàtic i mesurat; i es tracta, en general, d’un espectacle honest i actual que té molt clar a quina ferida vol ficar el dit, ho fa sense contemplacions i, a més, sense embrutar-se.
Enllaç copiat!