Les noves tecnologies, com internet i les xarxes socials són un instrument de comunicació, de treball, d’oci i d’informació, que si no es porten amb mesura pot canviar-nos a nosaltres i a la societat en general, creant una addicció. Un fet molt actual i del tot preocupant en la que ens trobem avui en dia.
Pot ser la gent no és prou conscient de la gran dependència que tenen a estar connectats. És molt trist anar a un restaurant i veure que la parella de la taula del costat no tenen cap diàleg entre ells perquè estan pendents del seu mòbil, aifon o Tablet ; veure que els joves perden el món de vista si no tenen cobertura, la bateria és baixa o no troben el mòbil; és patètic veure que la gent mentre està comprant estan xatejant i ni tan sols miren a la dependenta quan aquesta els hi parla. Watsapp, Facebook, Twitter…. per desgracia, qui avui en dia no està connectat, no existeix. Les tecnologies han envaït la nostra vida quotidiana i han influenciat tant als nostres hàbits, que fins i tot hem transformat les formes de relacionar-nos i de gaudir de l’oci. Tot això és realment preocupant, per això és interessant veure com autors com l’Ivan F. Mula amb la seva obra “2051,Una comèdia distòpica” i en Roc Esquius amb “iMe” toquin aquest tema i ens facin reflexionar sobre l’abús del consum de les noves tecnologies, del seu perill i de les transformacions i conseqüències que això suposa per les estructures socials, econòmiques i polítiques del món actual.
En “iMe” en Roc ens presenta una societat que viu del tot enganxada a un servidor, on les relacions emocionals o sexuals és viuen a través d’internet. La gent no es relaciona físicament sinó virtualment. Tres companys de pis, que no es miren, no es parlen, no es toquen, no surten al carrer, són personatges anònims que viuen enganxats a la xarxa i que es passen les hores del dia navegant, buscant les dades d’altres usuaris i amagant qui són en realitat, però tot canvia el dia que deixa de funcionar el servidor…és el caos. Canviar els hàbits és difícil. Addicció, abstinència, recaiguda a lo fàcil, lo conegut, però amb un pas endavant, ara ja saben qui és qui.
Amb una escenografia senzilla, una bona direcció de Roc Esquius (autor de la dramatúrgia) i unes interpretacions de Isidre Montserrat, Mireia Pàmies, Núria Deulofeu i Bernat Mestre fantàstiques podem afirmar que estem davant d’una obra totalment recomanable per a tots els públics en general i una gran majoria en particular :)