Anar a veure “Impro side story” està ple d’al·licients. Per començar, el lloc, el recuperat Espai Texas, al barri de Gràcia de Barcelona. Que hi hagi iniciatives d’aquest tipus, de subscripció popular, amb Òmnium, Parlem i Abacus com a col·laboradors també, perquè s’obrin sales de teatre i cinemes en català provoca ovacions i agraïment. I la fem: “Oooooooh! Moooltes gràcies”. I dit això, hi faig una falca, que s’ho mereix: si hi arribeu amb temps, quedeu-vos al bar, ben situat, amb una barra verda preciosista i uns tamborets còmodes. Hi trobareu en Joan Teixidor, que us proposarà les preparacions que hi fa. Jo vaig triar la truita de patates i les gildes, extraordinàries. Així que un encert només entrar-hi
I ara, al gra: l’obra “Impro side story”. Riureu des del principi fins a la fi. Abans d’asseure-us, us demanaran que escriviu en un paper el tema o les paraules que voldríeu que aparegués a l’obra o que en parlessin els tres actors (que poden ser, segons el dissabte de l’actuació: Rai Borrell Toni Viñals Xavi Duch Clara Solé Joana Roselló Marc García Roger Julià Laura Daza Andreu Roqueta). Si no voleu, no cal que feu aquest pas. A partir d’aquí, comença la improvisació cantada i musicada, sense partitura, que subratllo perquè és de gran dificultat també el paper que té assignat el pianista, que va tocant acoblat al que passa a l’acció de l’escenari. Les veus dels tres actors són extraordinàries, i la capacitat de fer-te portar a un món nou, a partir d’una frase, també. A més, no només hi actuen les frases o paraules escrites, també hi ha altres ginys creatius que fan intervenir, i que fan capgirar l’acció. I no els revelo, perquè són tan creatius, que s’han de veure.
Per acabar, en tota perfecció sempre hi pot haver alguna cosa a millorar, i en aquest cas, indicaria la llargada de les històries inventades, que en alguns casos són excessivament llargues, i el fil argumentatiu és difícil de sostenir. Històries improvisades sense partitura més curtes i intenses faria guanyar en ritme a l’obra de teatre que és un encert des que s’entra a la mateixa sala on es representa.
